calaix ha capgirat tots els papers. Capgirar el món. Entendre, dir o fer (les coses) a l'inrevés, les unes per les altres. No li podem encomanar res perquè tot ho capgira. Fer cedir, fer canviar d'opinió, (algú), canviar el curs (d'alguna cosa). Amb les seves prèdiques t'han [...]

encomanar a algú mercaderies o diners perquè hi negociï a compte del comitent mitjançant una participació en els beneficis. Església o comarca governada per un comanador. En la preparació del tissatge, fil o fils d'ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs [...]

Transmetre per contagi. [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [confiar] encomanar. Le encomendé la vigilancia de los niños, li vaig encomanar la vigilància dels nens. 2 [encargar] encomanar, comanar, encarregar. v pron 3 encomanar-se. Encomendarse a Dios, encomanar-se a Déu.  [...]

v tr 1 [una enfermedad] contagiar, encomanar, contaminar. 2 fig [gustos, vicios] contagiar, encomanar. v pron 3 [una enfermedad] contagiar-se, encomanar-se. 4 fig contagiar-se, encomanar-se. Contagiarse la risa, contagiar-se el riure.  [...]

Afectar amb una influència perniciosa, contagiar, encomanar. [...]

Acció d'encomanar o d'encomanar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [confiar, encomanar] encargar. M'han encarregat de vigilar-ho, me han encargado vigilarlo. v pron 2 encargarse. Jo m'encarrego de les cadires, yo me encargo de las sillas.  [...]

v tr 1 [cerrar con lacre] lacrar, enlacrar. 2 [poner enfermo] fer posar malalt. 3 [contagiar] encomanar, contagiar. 4 fig [dañar] fer mal, fer un tort. v pron 5 [ponerse enfermo] caure malalt, posar-se malalt.  [...]

Agent de la tinya dels gossos i gats que es pot encomanar als infants. [...]